El passat dia 22 de gener vàrem
organitzar un dinar, amb record del nostre amic Vicenç del Campo Cambrils, que
ens va deixar el 1er dia de aquest any.
Un músic aficionat, va ser un
dels components del grup musical, crec que es deia Consellers.
En el àmbit professional, el
amic Vicens va passar per varies agencies de Barcelona; El Corte Inglés,
Marsans, Chat i Sagitario, fins que va parar a la Varig, com agent de bitllets i
reserves. Anys després quan la Varig va iniciar vols des de Barcelona, i amb la
ampliació del staff, va passar al departament Comercial amb el Lluís Ortells i
el Manel Valdé, crec que va ser llavores quan va començar a ser mes conegut al mercat
de les agencies de viatges, ja que no es o mateix, parlar per telefon que,
veure’t en persona.
La seva simpatia, experiència,
ja que coneixia molt be la problemàtica de les tarifes i les reserves, va
aportar un plus al sector.
Infeliçment, i no per causes de
rendibilitat, la companyia primer va cancel·lar el vol i anys després va
decidir tancar les oficines de la Ciutat Comtal, a les hores es va fer carrer
del GSA de la companyia, bàsicament per la seva experiència al àrea comercial, però
també a la gestió operativa, varen ser temps difícils, però que no
varen ser obstacle per no obtindré bons resultats i, per la seva part mes
introducció al mercat.
Al tancament va ser suport
comercial a la Thai, fins arribar a la merescuda jubilació.
Aquest temps que sempre ens
aporta llibert de horaris i carència de obligacions, li va permetre al Vicenç
dedicar mes temps al seus amics del CN Barcelona, del Grup Elite, de
Cetur...... sense obviar mai a la seva família, la Helen, la seva muller, i a
la filla Marta.
Va fer algunes “intervencions
glorioses”, la última la participació a la pel·lícula (aficionats) TELA
MARINERA
https://youtu.be/YjS281Ue4Es?si=wt6S7tLrDMrS75Ke
La vida del nostre amic va ser molt
plena, i fins i tot, la seva mort, com segur que ves desitjat.
El dinar que vàrem celebrar, va
ser un acte adaptat a ell, festiu, entre casi tots els seus amics, alguns
no vàrem poder venir per obligacions laborals i altres per malaltia, i pot ser
algú perquè no va voler, que de tot tenim.
A les acaballes del dinar, el
amic Pere Cusó va rememorar un dels molts aniversaris que, li adjudicavem al
Vicenç, ell va dir el centenar, i algú que portava millor les comptes va dir
cent vuit. I segons varen dir-nos, va deixar el cava pagat, no oblidem que era
un client regular de Can Culleretes. Vicenç
no et vas poder emportar la xapa del cava.
Aquesta va ser la cloenda de
aquest inoblidable dinar.
Vicens sempre al nostre cor.
