Sábado 10 de abril

Como los Jordi's no se manifiestan sobre lo sucedido el sábado 10, me veo en la imperiosa necesidad de ponerlo yo, y como Vicens nos ha mandado un enlace, pues aquí lo pongo.


Si alguna sensibilidad se ve amenazada, por favor que lo diga, e igual no lo quito, o si.

Nuestros hijos artistas

Aunque nuestro amigo Charlie no nos haya aportado muchos datos, os paso el link que os llevará a unas grabaciones realizadas por su hijo, para escucharlas clicar aquí, también podéis visualizar el blog que nos pasa papá, para que podáis profundizar un poco.

http://www.myspace.com/thestringbones .

Lo único que he podido, (me hubiera gustado poder decir algo más del hijo de un buen amigo) descubrir es que su nombre artístico es Stringbones, que su música es una conjunción de jazz, blues y gótica, con influencias de la música de; Jelly Roll Morton, Django Reinhardt, Bing Crosby, Eddie Lang, Mills brothers, Lonnie Johnson, Bessie Smith, Cab Calloway, Oscar Alemán...

Aunque no ha grabado ningún disco, por el momento, si tiene concertados dos conciertos, los días 20 de mayo, en la sala Fantástico, y el 8 de julio en Electric Bar, ambos en Barcelona.

Espero que os guste.

Les ostres, el Lionel i la nostre penya

Ostres , ostres , ostres , …………..aquest noi és molt gran , molt gran.

Jo no sé si guanyarem alguna cosa aquest any , ho tenim complicat però , ………..hi ha algú que pugui dubtar que el que estem fent és molt gran ¿?

En els darrers 5 anys hem estat 4 cops ( com a minim ) a les semifinals de una competición molt complicada com es la Champions actual , res a veure amb la copa d’europa de fa 25 anys , i no en parlem del que debia ser aquesta competición fa 40 anys en que la jugaven 4 equips.

Son els grans equips , els gran clubs els que es medeixen per aquestes coses actualmente, a on arribar fins aquests nivells de la competición només és a l’abast dels grans equips , si , si he dit dels grans equips , no dels equips que es gasten molts mil.lions i que volen ser grans , no ,no , parlem dels grans de debó , d¡equips com el Manchester , el Milan , equips que en els darrers 10 anys també han aconsseguit arribar bastants cops fins a les semi finals de aquesta competició , i a més a més han assolit guanyar les lligues dels seus paissos.

Després de un any tan memorable com el passat , aconssegint una fita que no havia aconsseguit ningú abans desde que el futbol és futbol , ens trovem que ja som a les portes de,………………….( buffffffffffffffff , ai´xo ja seria la REHOSTIA , però és que hi ha noms que el meu ordinador no sap escriure ), sino que a més estem a les portes de assolir una lliga que semblava que només fos cosa de un equip amb molts mil.lions d’euros de deutes ( Malait sia aquest ordinador que no em deixa escriure uns determinats noms ).

En fí nois , …………….tenia ganes d’escruire 4 ratlles perque el que estem vivint alguns és tan gran ,…………..que no és que ens solucioni la vida , però ens la fa una mica més agradable , en la mateixa proporció inversa que la fa desagradable a uns altres , però , ………. Així és el futbol , com dirien alguns.


Ara bé , i per sobre de tot , molta , molta , molta salut i unes quantes peles que sempre fan falta.

Jordi I.